QUÈ SON?

Les COREOGRAFIES DE BUTXACA  son una sèrie de 5 dinàmiques coreogràfiques curtes i senzilles, d’una durada de 5 a 15 minuts, que es practiquen dins l’aula  de manera rutinària. Estan concebudes per millorar l’estat atencional dels infants i per proporcionar moments d’autoregulació emocional.  Es diuen de butxaca perquè no necessiten gaire espai,  són fàcils d’implementar i, tot i que inicialment estan dissenyades per ser practicades dins l’aula, són “portàtils” i es poden aplicar en diferents entorns i contexts.

Les Coreografies de butxaca són doncs un conjunt d’eines que es posen al servei de la comunitat educativa per a ajudar a entrenar els estats atencionals dels infants i les seves capacitats d’autoregulació emocional.

Per a què?

Com

Practicant regularment aquestes dinàmiques coreogràfiques a l’aula que tenen com a recursos centrals:

– La utilització del cos, el moviment, els elements de l’aula (cadira, taula), d’altres (pals, fulls, colors) i la música.

– El treball a partir de la sensorialitat per alentir i baixar la velocitat/intensitat de ment, cos i emoció.

– La connexió cap a l’interior > cultivant una direcció de l’experiència que va cap endins d’un mateix/a per després anar cap enfora. Direcció contraria al que és   més habitual avui en dia: de fora cap endins.

– Les experiències de continuïtat > la pràctica del moviment continu és molt necessària per contrarestar totes les experiències fragmentades que ja tenen en el dia a dia > renovant la relació amb el temps.

– La connexió amb creativitat i l’expressivitat de cadascú.

A on i quan?

A dins l’aula  i com a experiència que s’incorpora com una rutina en algun moment del dia escolar.

Perquè?

L’ESTAT DE LA NOSTRA ATENCIÓ DETERMINA LA QUALITAT DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

Sabem que l’era digital està transformant el fenomen de l’atenció i ho fa de manera dràstica en els infants. Sabem que la dansa és un llenguatge artístic integrador en el que pensament, emoció i acció es modelen a través del nostre cos en moviment.

Al llarg d’uns quants anys treballant en projectes que vinculen dansa i educació,  vaig entrar a desenvolupar projectes creatius a diferents escoles i instituts del territori català, i em va impactar molt la dificultat dels infants per mantenir l’atenció durant un temps sostingut i la dificultat per fer aprenentatges processuals (no instantanis). Això és el que em va impulsar a realitzar una recerca al voltant de la dansa i els estats de l’atenció a l’aula. Es tractava de trobar la manera com la dansa i tot el seu treball de consciència i creativitat en moviment pogués estar al servei d’una millora de la qualitat de l’atenció dels infants.

La cita del filòsof William James “Ara per ara: allò a lo que parem atenció és la realitat” resumeix molt bé el motor que alimenta aquesta proposta.

Ara més que mai ens calen eines pràctiques, senzilles, fàcils d’aplicar en diferents contextos per compensar els fenòmens de dispersió, dèficits d’atenció i estrès que es donen en infants i adults en entorns d’aprenentatge i en entorns de treball.

FORMACIONS PER MESTRES

Es tracta d’una formació experiencial en que els mestres entenen, practiquen i integren les diferents coreografies de butxaca per després poder-les posar en pràctica a l’aula. 

No cal ser mestre relacionada amb l’àmbit de la psicomotricitat, la dansa o l’esport.

– 9 hores > repartides de manera adaptativa a la realitat de l’escola o comunitat.

La formació consta de:

– Contextualització i continguts teòrics bàsics al voltant de la relació del cos amb els estats atencionals i la regulació de les emocions.

– Aprenentatge de cadascuna de les 5 dinàmiques coreogràfiques de butxaca passant per les seves diferents fases.

– Posada en pràctica i seguiment

– Possibles maneres de registrar l’experiència per part dels infants

LES COREOGRAFIES – petites mostres en video+ text > no les tinc encara

1- Orquestra de mans > text + video

2- Grafies> text + video

3- Pals> text + video

4- Ma/Peu> text + video

5- Visualitzacions> text + video

6- Caminades> text + video

MÉS ENLLÀ DE LA DIVISIÓ COS MENT EN L’EDUCACIÓ

Som encara hereus d’una cultura que s’ha construït sobre la màxima que educar vol dir educar la ment. La resta del cos queda fora de l’equació en tot el que fa referència a l’aprenentatge.

Vull reivindicar la centralitat de l’àmbit corporal i emocional en qualsevol procés d’aprenentatge,  Parlant d’aprenentatge no només em refereixo a l’aprenentatge escolar, si no a l’aprenentatge a què tots estem abocats en el nostre dia a dia per tal de no repetir els mateixos errors  una vegada i una altre. L’autoconeixement i l’autoregulació són un etern procés d’aprenentatge.

A través de la meva experiència professional com a coach, ballarina i pedagoga, i recolzada per tantes veus i estudis d’experts, entenc l’aprenentatge com un procés dinàmic i holístic, com un procés que no és fragmentat entre el nostre àmbit racional, emocional i comportamental  i tampoc de forma unidireccional de fora cap a dins o viceversa.

El sedentarisme i la virtualització són una causa directa d’aquesta desconnexió cap al nostre propi cos,  cap a nosaltres mateixes. Però hi ha causes més antigues i més arrelades en la nostra cultura que ens hi aboquen.

La desconnexió cap a un mateix, cap a la nostra interioritat, sensibilitat, intel·ligència  i intuïció innates és una qüestió cultural i com a cultural que és s’ha de redreçar des de l’educació i des de les institucions socials i polítiques de les que depèn.